L’etapa perinatal és un període d’una elevada vulnerabilitat psíquica per a la dona. 

De fet, els estudis han trobat que un 25% de les mares pateixen un trastorn emocional durant l’embaràs i el postpart, essent la depressió perinatal la patologia emocional més freqüent d’aquesta etapa seguida de l’ansietat. 

El tractament d’elecció dels trastorns emocionals durant la gestació i la lactància materna són estratègies no farmacològiques, com, per exemple, l’exercici físic, la teràpia cognitiva-conductual o la teràpia interpersonal.

Però no totes les mares responen a aquest tipus d’intervencions i l’ús de psicofàrmacs, com els antidepressius i els ansiolítics, com a mínim, es planteja controvertit.

Malgrat que sabem que els psicofàrmacs poden causar efectes adversos en el nadó (ja que durant l’embaràs travessen la barrera placentària i durant l’alletament s’excreten, en major o menor mesura, a la llet materna) també hi ha molta evidència científica que la depressió i l’ansietat en aquesta etapa, a més de generar molt patiment a les mares, s’associen a complicacions en l’evolució de l’embaràs, en el nounat, en el vincle mare-nadó i en el desenvolupament cognitiu, emocional, conductual i social dels infants.

És per això que la decisió d’iniciar o no iniciar (o de continuar prenent o retirar) antidepressius o ansiolítics durant l’embaràs i la lactància materna no ha de ser generalitzada ni precipitada sinó fruit d’una valoració curosa i individualitzada.

La psiquiatria perinatal és la disciplina especialitzada en realitzar aquesta valoració, que inclou l’avaluació dels símptomes de la mare al llarg del temps i la seva evolució, l’exploració de l’estat emocional de la mare durant l’etapa perinatal, i la ponderació del risc i del benefici de prendre i de no prendre psicofàrmacs per tal que la mare, finalment, pugui prendre una decisió informada, actualitzada i empoderada.